La indiana

Claire Pourpiére, nascuda a mitjans del segle XIX i filla d'una rica família francesa d'Albí, fuig amb un temporer catalá de la verema, en Miquel. La Claire, mai més tornará a la seva terra. Quan arriba al poble d'ell, Castelló de Farfanya, es troba immersa en un món rural que la refusa. Només la Trementinaire li fa costat. Al cap d'un anys de penúries, Claire, ja mare de dos fills, empesa per la miséria provocada per la fil·loxera, amb l'aprovació del seu marit, en Miquel, se'n va a Cuba a la recerca de fortuna per a ella i els seus. Espantada i aparentment malalta, en el viatge d'anada a Cuba, coneix l'Ovidi, un indiá ric que li ofereix protecció i amor. Malgrat aquesta promesa, al cap de pocs mesos de viure a Cuba, l'Ovidi, tot i sabent que está embarassada, li comunica que s'ha de casar amb una noia de la seva classe social i l'abandona. Claire, de nou en la pobresa, veu amb desesperació que no podrá alimentar el seu fill Manuel. Peró les circumstáncies li oferiran una segona oportunitat. Paradoxalment, la mesquinesa de l'Ovidi esdevindrá la taula de salvació de Claire. I aleshores comenÇará el mite, la llegenda de Claire Porpiére, la indiana rica, influent i viatgera, especialment ben vista en els cercles americans i entre els rebels que reclamen la independéncia de Cuba. A l'altra banda de l'Atlántic, la Claire esdevé un referent per a la gent de Castelló de Farfanya que sovint posen a prova la seva generositat. Lamentablement, malgrat la seva voluntat, l'atzar determinará que no pugui salvar els joves del d'anar a la guerra del Marroc. Ja de gran, de retorn a Catalunya, s'ha d'afrontar amb la solitud. Morirá sola, a Barcelona, a la casa d'Horta que s'havia comprat per estar prop dels seus. Unes pintures del seu amic Toulouse-lautrec seran la darrera penyora d'una vida apassionada i trágica.